28/09/2011

Emigrem al Brasil?

2 min

No és casualitat que, entre els catalans que darrerament han emigrat al Brasil, hi hagi una agència de publicitat i un estudi d'arquitectura. Tots dos camps pateixen la renúncia de les grans empreses, davant dels dubtes i temors que genera la crisi, a la creativitat i a les noves idees. La publicitat tenia una certa gràcia quan consistia a vestir els productes amb la imaginació, amb propostes divertides i insòlites que, ben sovint, eren a l'avantguarda de les arts audiovisuals. No fa gaires anys els anuncis eren el millor de la tele. Ara els publicitaris s'han d'ajustar als criteris d'un director de màrqueting que no té cap ganes d'arriscar-se perquè no vol perdre el lloc de treball. Algunes agències de Barcelona figuren entre les més reconegudes i premiades arreu del món, però això comença a ser història. Hem tornat als esquemes vulgars, primaris i mentiders de l'antiga publicitat de remeis per fer créixer els cabells. I això afecta molt especialment la publicitat dels bancs i caixes, i la de productes alimentaris, que sembla del segle passat. Als arquitectes els passa el mateix des de fa més temps encara. Si el client de Gaudí, en lloc d'Eusebi Güell, hagués estat Núñez i Navarro, el de Reus hauria passat per aquest món sense pena ni glòria. O, per posar un exemple més actual, si l'alcalde de la Barcelona olímpica no hagués estat Pasqual Maragall sinó un home del nivellàs de Xavier García Albiol, l'urbanisme dels noranta hauria anat per una altra banda.

La crisi genera temor i la por és incompatible amb les idees noves. Per això els sectors afectats per aquesta doble crisi han estat els primers a tocar el dos. Al Brasil no hi troben ni crisi econòmica ni por a les idees noves. És per pensar-s'ho. Als anys vint el sionisme va valorar la possibilitat d'una emigració massiva dels jueus cap al Brasil, on hi havia territori i recursos per començar de nou. Cent anys després, els catalans podríem aprofitar la idea. Però potser val més que ens quedem i fem alguna cosa.

stats