Misc 17/02/2013

Quan les famílies fallen

i
David Brooks
4 min

Avui dia milions de nens nord-americans es crien en llars on no adquireixen les competències necessàries per sortir-se'n a la vida. Tenen un vocabulari d'allò més reduït. No saben controlar les seves emocions. Quan arriben a primària no han llegit mai cap llibre i, per tant, no distingeixen la coberta de la contracoberta.

Però ja fa unes quantes dècades que ens vam assabentar que els programes educatius d'intervenció preescolar podien ser de gran utilitat. Les iniciatives que es van emprendre en aquest sentit van ser de poca envergadura i cares, però alguns programes d'educació infantil, com els projectes Perry i Abecedarian, van representar un gran canvi per a la vida dels nens. L'èxit d'aquests programes va desencadenar una onada d'escrits laudatoris -entre els quals n'hi havia de meus- sobre la importància de l'educació infantil. Si el govern pogués intervenir i oferir una educació infantil de qualitat, podríem reduir la pobresa i promoure la mobilitat social.

Però és un problema difícil, igual que gairebé tots els problemes socials. Head Start, el gran programa federal d'educació infantil, ha anat tirant amb penes i treballs des del 1965 amb uns resultats pèssims. Russ Whitehurst, de la Brookings Institution, resumeix les conclusions a què ha arribat un estudi força rigorós: "No es pot observar cap avantatge apreciable en els nens de primària que vénen del programa Head Start. És més: els nens que hi han participat van molt endarrerits acadèmicament un cop han començat la primària. Head Start no millora la preparació escolar dels nens de famílies amb pocs recursos".

Afortunadament, la cosa no s'acaba aquí. Aquests últims anys, diversos estats i grups particulars han desenvolupat una activitat frenètica i han posat en marxa uns programes més eficaços per a la primera infància. Els professors d'aquests programes tenen una formació més bona. Els criteris per avaluar els resultats són més rigorosos. El currículum s'adapta millor al que els nens troben quan comencen la primària.

Aquests programes estatals, que s'han dut a terme en llocs com Oklahoma, Geòrgia i Nova Jersey, no s'han estudiat amb tant de rigor com el Head Start. Hi ha enormes diferències de qualitat entre els centres escolars d'un mateix estat o ciutat. Els experts més qualificats no volen arribar a conclusions massa generalitzades. De tota manera, hi ha un munt de dades que fan pensar que aquests programes estatals poden, si més no, millorar la preparació dels nens per a l'escola i aconseguir que els pares s'impliquin més en l'educació dels fills.

Aquests programes no fan miracles, però any rere any s'observen uns avenços cada vegada més clars, que es tradueixen en unes vides considerablement millors.

Ara ha entrat en escena el president Barack Obama. Aquesta setmana ha anunciat la reforma més ambiciosa de l'educació infantil de les últimes dècades. Dijous al matí els defensors de l'educació infantil s'enviaven missatges exultants. Estaven estupefactes per l'abast de la proposta d'Obama.

Però com que en aquest tema val més ser realista, dimecres i dijous em vaig dedicar a parlar amb experts i representants de l'administració, perquè volia ser escèptic. ¿El pla del president es limita a ampliar el fracassat programa federal o busca la qualitat i una reforma? ¿Què vol fer el president: organitzar un programa burocratitzat i centralitzat o ser un catalitzador per a l'experimentació local?

De moment, la notícia és molt bona. Obama vol que creixi considerablement el nombre de nens que puguin accedir a l'educació infantil. La Casa Blanca facilitarà una font d'ingressos dedicada específicament a finançar projectes d'educació infantil sense incrementar el dèficit. Aquests fons federals es faran servir per afrontar les despeses dels estats -molts dels quals volen adoptar enèrgiques iniciatives- i donar-los un incentiu més per ampliar i crear programes.

Però la principal funció de Washington serà valorar els resultats, no la manera com els estats dissenyin les seves iniciatives. Washington insistirà que els estats han d'elaborar unes bones eines d'avaluació. Insistirà que les activitats de l'educació infantil han d'estar a l'altura de les de la primària i la secundària. Però a part d'això, els estats tindran molta llibertat.

¿Els centres d'educació infantil s'han d'integrar en els mateixos edificis que els de primària i secundària? ¿Els mestres d'aquests nens petits han d'estar sindicats o tenir un títol? Els funcionaris de l'administració Obama diuen que volen deixar aquesta mena de temes als estats perquè experimentin. "El que vull és que la qualitat pugi", em va dir el secretari d'Educació Arne Duncan. L'objectiu és que la supervisió federal sigui mínima.

Això és fonamental. Encara és molt el que no sabem sobre l'educació de nens de tan curta edat. L'essencial és crear sistemes que permetin avaluar els avenços, aprendre i adaptar-se a les circumstàncies locals. Amb el temps, molts nens passaran del Head Start als programes estatals.

És de mala educació dir-ho però, en el fons, la qüestió és que hi ha milions de pares que no tenen els mitjans, ni l'habilitat ni, en alguns casos, l'interès necessari per construir el futur dels seus fills. L'educació infantil consisteix a construir unes estructures que permetin a pares i fills aprendre unes habilitats pràctiques per a la vida diària. Es tracta de fer que nens de famílies desestructurades es reuneixin en un mateix espai amb nens de famílies normals perquè els bons hàbits s'encomanin. Es tracta d'inculcar els valors de l'esforç i la superació a qui no els té.

Obama ha assumit un gran repte amb realisme i ambició. Si els republicans creuen en l'oportunitat i en el govern descentralitzat, s'apuntaran al carro.

stats