Publicitat
Publicitat
image-alt

EL LLIBRE DE LA SETMANA

DAMIÀ ALOU

Malcolm Lowry o la vida com a descripció de l’infern

Ara que se’ns venen com a novel·les fulls enquadernats en què qualsevol que hagi patit abusos, violacions, malestars generals, sordesa, ceguesa, paràlisi física o mental ens relata la seva experiència en...

L’eterna atracció dels fantasmes

El baró Bagge és una singular història de sentiments en un sentit gairebé fantasmagòric: com una força que sorgeix de no se sap on i retorça el nostre inconscient per fer-nos veure coses que potser no...

Les bones intencions de la ‘pàtria’ d’Aramburu

“El conflicte”, per a qui no ho recordi, era l’eufemisme amb què el món filoetarra solia anomenar el que era, de facto, la dominació de la vida social basca per part d’un grup mafiós, ETA, que no es va...

Joseph Roth, als confins de l’Imperi Austrohongarès

Abans de la Unió Europea, la Comunitat Econòmica Europea, el Mercat Comú i fins i tot la Societat de Nacions, la gran unitat europea, l’essència del que era realment “europeu”, ho simbolitzà l’Imperi...

Kipling: un clàssic entre dos segles

Rudyard Kipling va viure la meitat dels seus setanta anys al segle XIX i l’altre meitat al segle XX, i la seva obra és una mena de pont entre els dos segles: a mesura que es desenvolupa, els seus relats...

La novel·la de formació de Jack London

Quan Jack London va escriure Martin Eden tenia 33 anys i, si tenim en compte que només en va viure 40, podríem dir que és una de les seves obres tardanes. Ja era famós i havia assolit un gran èxit amb La...

La poètica de la tendresa de John Fante

Quan Pregunta-ho a la pols, la tercera novel·la de John Fante, es va reeditar el 1979, els editors americans van decidir que un pròleg de Charles Bukowski contribuiria a la comercialitat de la novel·la. El...

L’avinguda dels misteris narratius de John Irving

L’última novel·la de John Irving ens presenta, com sol ser habitual en l’autor, un protagonista singular que s’ha creat, com a persona i com a personatge, en unes circumstàncies excepcionals. A L’Avinguda...

Lluny d’Anglaterra, entre el sol i les glicines

A l’inoblidable comèdia Un peix anomenat Wanda (Charles Crichton, 1988) hi ha un moment en què el personatge que interpreta John Cleese intenta explicar a una astorada Jamie Lee Curtis fins a quins extrems...

Claudio Magris, entre el plom i la ferralla

Des de la perspectiva occidental, el nou segle està resultant un segle de pau; no perquè no hi hagi guerres, sinó perquè una de les grans troballes de la nostra civilització ha consistit a externalitzar-les...

L’exotisme feminista de Mia Couto

Probablement sigui cert que la novel·la (la literatura en general) té un passat -fet tan inevitable com potser reprovable- masclista, i que durant gran part de la seva història l’hem adjuntada a unes...

El gran bard gal·lès ja parla català

Els crítics més hostils a Dylan Thomas (Uplands, 1914 - Nova York, 1953) sempre han estat del parer que la seva llegenda es basa més en motius extraliteraris que en la qualitat de la seva obra. I és que la...

La novel·la, l’intel·lectual i el punt cec, segons Cercas

La novel·la, aquest gènere ambigu que ha mort, ha reviscolat, ha tornat a agonitzar i ara viu una mena d’alegre decadència entre l’Escola de la Banalitat -encapçalada pel Noruec Prolix- i els lúcids...

La mirada de perfil d’Akutagawa

Tot i que Akutagawa té una mitja dotzena de traduccions al castellà -la primera, del 1959-, en aquest volum de Rashômon i altres contes els seus personatges turmentats parlen per primera vegada català...

Les ombres dels perdedors

A la literatura nord-americana seriosa -i el mateix es podria dir de les sèries i del cinema- s’observa, des de més o menys les dues darreres dècades -exactament des dels maleïts noranta-, una desesperança,...

image-alt

Un Cortázar molt poc cortazarià

Els seguidors de Julio Cortázar hauríem d’estar d’enhorabona: ens arriba una nova i voluminosa aportació a la bibliografia cortazariana de la mà de Miguel Dalmau, que ja ens va oferir una polèmica i...

image-alt

Un viatge al passat amb Eduardo Mendoza

Quan els crítics parlen de La verdad sobre el caso Savolta (1975), la primera novel·la d’Eduardo Mendoza, solen dir que va ser una obra que va revitalitzar o renovar o remodelar la novel·la espanyola. I si...

Els embullats fils de les famílies

Des de la publicació de la seva primera novel·la, If morning ever comes, el 1964, l’obra d’Anne Tyler, nascuda a Minneapolis el 1941, sembla una preparació per a la seva obra mestra, El turista...

Gènesi, ascensió i mort d’un gran poeta

Deia Gil de Biedma en una entrevista de 1981 que una gran part de la poesia moderna consisteix en la cerca d’una identitat: “ Y llega un momento que, en mi caso, esa identidad es reconocida y asumida:...

image-alt

Els miratges de la llibertat

És curiós que algunes de les novel·les més interessants d’aquest començament de segle girin al voltant dels nens. Penso en Lunar Park, de Bret Easton Ellis; La mort de Bunny Monro, de Nick Cave, o La...

De famílies, drogues i generacions

La darrera novel·la de Lluís Maria Todó és, sobretot, una curiosa reivindicació de la família: no de la família en un sentit carrincló, sinó com un espai on intentem perllongar la nostra experiència com a...

image-alt

Entre les ombres de Junichirô Tanizaki

La col·lecció El Cercle de Viena celebra el títol número 50 amb una novel·la breu de Junichirô Tanizaki, un autor poc freqüentat en català i en castellà, la fama del qual prové sobretot d’un text, Elogi...

image-alt

El regne d’Emmanuel Carrère sí que és d’aquest món

Hi ha una estranya tirada, en l’actualitat, a parlar de com es fan els llibres dintre dels propis llibres, de narrar, fins i tot, el fracàs del propi projecte: va ser el cas de Soldados de Salamina, de...

image-alt

De com Amerigo esdevingué americà

Seria llàstima que al mig dels gruixats i ostentosos volums de falsa literatura confessional i autèntica literatura inflada que decoren les llibreries ens passés per alt una col·lecció tan menuda, discreta...

Una descomunal confessió

Des de ja fa uns anys, les memòries o llibres confessionals han envaït l’espai de la literatura. Aquests llibres no es valoren tant pel seu mèrit estètic, com pel contingut en brut del que conten, i moltes...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >