Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

La pell blanca s'acabarà posant de moda

A XANGAI i a gairebé totes les ciutats i pobles asiàtics, és normal veure dones circulant en bicicleta o a peu pel carrer cobertes quasi amb cuirasses -capells, mocadors, manguets pels braços, camises llargues- per evitar que un raig de sol, per petit que sigui, pugui tacar de moreno la seva pell. El cànon estètic tradicional considera més formoses les dones de pell transparent i blanca, que, diuen, amaga i compensa altres defectes físics. Antigament també era així per aquí. La pell blanca, cantada pels poetes, era símbol de bellesa i fins i tot de noblesa -la sang blava que es transparenta a la pell sense torrar-, cosa que feia que les dones s'emblanquissin amb talc. És veritat que l'origen de tot plegat és classista. La pell morena significava que s'havia estat exposat al sol treballant la terra i els pagesos eren una classe inferior amb qui els nobles i els burgesos no volien mesclar-se. Supòs que està estudiat i la moda de torrar-se al sol té a veure amb la democratització de les societats, a més de amb el naixement del turisme de masses i la relaxació dels costums. Tanmateix, encara que ara com ara a Occident ens semblen més boniques les pells bronzejades, és previsible, i segurament desitjable, que la pell blanca es torni a posar de moda; per salut -els metges no paren d'avisar dels perills de l'exposició al sol- i per comoditat -allò lògic és cercar l'ombra quan fa sol i calor-. I farà cosmopolita perquè la cada cop més poderosa Xina acabarà imposant costums. Un altre motiu per repensar el nostre model turístic.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF