Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Ens va la festa i, si no n'hi ha, ens la inventam

ENS AGRADA LA FESTA. D'això, no n'hi ha dubte. Qualsevol excusa és bona per fer bauxa i, si no la tenim, ens inventam la tradició i s'ha acabat. No he estat mai a la mucada de Sineu -i em sap greu però avui tampoc no hi podré ser-, però pel que he llegit i sentit sembla que és una festa grossa. M'encanta que sigui una tradició nova, inventada, perquè pens que li dóna un altre valor distint a les tradicions de tota la vida. Té un punt de reivindicació festiva de la identitat del poble, que em sembla sana i necessària. Fa anys que els mallorquins -i supòs que els eivissencs, i els menorquins, i els formenterencs...- ens sentim envaïts per gent de tot arreu que ens porten riquesa però que ens roben identitat. Som com l'aldea d'Astèrix rodejats de romans però sense ganes de combatre'ls sinó de vendre'ls l'ànima. Com que sembla que la nostra no és màgica, ens bevem la poció a la mínima que ens en donen l'oportunitat i aprofitam per fer festa i per reivindicar-nos a partir de tradicions antigues que recuperam i a les quals feim la volta o de les que cream de bell nou. El cas és que hi hagi festa, que almenys ens sentim acompanyats en l'alegria de cantar i d'inventar-nos història. Em fa la impressió, i em perdonareu aquest atreviment d'antropòloga amateur, que hi ha una part del jovent dels pobles que estan important alguns dels eixos i rituals de les festes d'hivern -és a dir, Sant Antoni- a les d'estiu. Però no ho sé ben bé. Sigui com sigui, benvingudes siguin les neotradicions i la recuperació de les antigues. La festa ens fa ser poble.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT