Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Qui beu un xampany de 18.000 euros?

EL VI BO TÉ UN PREU. No és cosa nova que hi ha vins i anyades determinades que tenen un preu molt alt per la seva alta qualitat o raresa. Fins aquí no hi ha res a dir. Una altra cosa és que el negoci del luxe sigui tan ufanós en aquests moments -una paradoxa que més aviat sembla la causa de tot el que ens passa- que no parin de sortir nous productes exquisits perquè els superrics del món tinguin amb què gastar-se els doblers que es neguen a invertir en la indústria productiva. La setmana passada, per exemple, a Eivissa es va donar a conèixer un nou xampany d'edició limitada que es presenta amb una botella d'acer revestida d'or. Cada una val 18.000 euros. Sí, amb mitja horeta -que ja és estirar molt el glop si en beuen quatre o cinc persones- es poden polir el sou anual brut de molts treballadors dels no pitjor pagats. Confii que aquests superrics, almenys, en siguin conscients i gaudeixn d'un beuratge tan exquisit amb el respecte que es mereix. Ho dubt, però. Sospit que la majoria dels que es poden permetre aquests preus no són esforçats empresaris fets a si mateixos que han aconseguit la fortuna treballant dur per fer gran la seva empresa. Gran part dels comensals d'aquests sopars que valen com un piset han aconseguit la seva fortuna via especulació borsària, herència familiar o negocis no gaire productius per a la societat en general. Per a ells sí, és clar. Els superrics sempre han existit, però ara a sobre n'hi ha més. Alguna cosa no va bé si no els fa vergonya fer-ne ostentació.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT