Publicitat
Publicitat

IAQUÍ

Les beneïdes vacances pagades

NO VA SER FINS a mitjan segle passat que es van establir les vacances pagades. Va ser el socialista francès León Blum qui, sent primer ministre, va impulsar un seguit de mesures laborals que han tingut gran repercussió en la vida de tots els treballadors occidentals des de llavors. El juny de 1936 va aconseguir que el parlament francès aprovàs la jornada setmanal de 40 hores i, també, el dret a tenir 15 dies de vacances pagades l'any. El primer any se'n varen beneficiar uns 600.000 francesos (tants com turistes s'han desviat aquests dies d'Egipte cap a les nostres costes) i passada la II Guerra Mundial les vacances pagades, amb més o menys dies segons els països, van permetre que els obrers poguessin gaudir de l'oci i del descans i, a la vegada, es va propiciar el naixement del turisme de masses de què vivim aquí a les Illes. No he trobat que se li hagi dedicat cap carrer a Palma i potser s'ho mereixeria. Abans de la crisi, tot això ens semblava d'allò més normal, com si de sempre estigués establit que el treballador tenia dret a un horari i a vacances remunerades. I no: com tot, ha estat una conquesta que es va aconseguir després de molta lluita i que ara, igual que la jornada laboral o el contracte fix, està en retrocés. Val la pena recordar-ho, perquè cada passa enrere és també una traïció a la lluita dels nostres antecessors. Les vacances són necessàries no sols per als treballadors, sinó també per als empresaris. Asseguren el rendiment futur. I el gaudi present, que és el que jo ara faré. Fins aviat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF