SANT JOAN és el mirall revers de Sant Antoni i, com ell, el sant i el seu dia no tenen gaire paper en una festa que té molt de nocturna i per descomptat d'agrícola. Les dues marquen, més o menys, els solsticis, i tenen l'origen en els ritus pagans que el cristianisme va mirar d'assimilar amb l'atribució de la festa a un sant important. En tots dos casos hi tenen un paper important el foc, el beure, la gresca i el bestiar. Tanmateix, no és així pertot arreu, és clar. A Ciutadella, avui al migdia es farà el toc de flabiol que donarà inici a la celebració d'estiu més important de les Illes. A Barcelona hi haurà fogueres al carrer i revetles a moltes terrasses, on es menjarà coca i es beurà cava per acabar, els joves, a la platja veient sortir el sol. A Mallorca, com bé explica Antoni Riera en un magnífic reportatge a la secció de Societat, no és una festa que se celebri gaire, llevat d'excepcions, perquè de fet la tradició que s'ha mantingut més viva és la del solstici d'hivern, la de Sant Antoni. El cas és que si hi ha una cosa que és contagiosa és la festa i, per això, no és estrany que en els últims anys s'hagin importat tradicions d'altres llocs, com els diables de foc que avui a la nit seran al parc de la Mar, que amb els anys s'acaben convertint en una cosa pròpia. Les tradicions no són immutables. Està bé mantenir-les, però sent conscient que la puresa del ritual gairebé no existeix. El que compta és l'esperit de la festa. I això sí que no canvia. Els solsticis volen festa, riure, dir-la grossa i deixar-se anar. Que tingueu un molt bon Sant Joan!
