Publicitat
Publicitat

CIMERA EL FUTUR DE LA UE

La revenja de David Cameron

El primer ministre britànic aconsegueix una retallada històrica per acontentar l'euroescepticisme

És la imatge que simbolitza aquesta cimera. Una petita sala de reunions. Termos de cafè per aguantar una nit en blanc i un ball de trobades bilaterals per buscar aliats que defensin interessos comuns. El primer ministre britànic, David Cameron, negociant amb els seus col·legues suec i holandès i la cap del govern danès. Tots ells països rics, contribuents nets a les arques de Brussel·les, exigint retallar les seves aportacions. Partidaris tots que, per primera vegada en la seva història, una Unió Europea més gran, amb més poder que mai i en plena crisi de creixement tingui menys diners per invertir.

"El millor acord possible" anunciat ahir a la tarda pel president del Consell, Herman van Rompuy, no és el pressupost que hauria necessitat aquesta Europa en crisi, castigada per l'atur i la recessió. Ni tan sols és un acord negociat a vint-i-set, encara que al final tots el donin per bo. Aquest exercici de comptabilitat creativa per mirar d'acontentar a tothom s'ha forjat en reunions a tres i quatre bandes. Amb un únic centre de gravetat: la cancellera alemanya, Angela Merkel. I un clar vencedor: el primer ministre britànic, David Cameron.

La victòria britànica

Cameron arrenca un acord a

gust dels més euroescèptics

Margaret Thatcher va aconseguir que Europa acceptés firmar un xec que retornava als britànics part de la contribució que feien a les arques de Brussel·les. El seu afillat polític ha anat encara més enllà. David Cameron ha aconseguit que, després de 56 anys d'història, la UE aprovi, per primera vegada, un pressupost a la baixa, retallant la quantitat de diners que hi haurà a la caixa en els pròxims set anys. És la revenja d'un Cameron que l'últim any s'havia sentit marginat del nou nucli de poder comunitari que es concentra a l'eurozona. Només dues setmanes després d'anunciar que el Regne Unit pensa votar en referèndum si abandona la Unió Europea o no, la cimera de Brussel·les li ha servit en safata una victòria política que podrà vendre a l'ala més dura del seu partit. Europa es retalla i, en canvi, el xec britànic no es toca.

Cameron ha guanyat, a més, una aliada clau. Des del seu discurs sobre el futur europeu del Regne Unit, la premsa britànica ja havia designat la cancellera Merkel com l'única capaç de trobar una entesa entre Londres i el continent. Si el primer ministre britànic llegeix correctament la seva victòria sabrà que ha estat un regal de Berlín. El diari The Guardian advertia ahir a Cameron que "si la pressionen massa, Merkel mossega, com va fer a la cimera de desembre del 2011... però si pensa que les demandes de Londres són raonables, aleshores hi col·laborarà constructivament".

Merkel també volia rebaixar la seva factura europea i va ajudar a consensuar com passar la tisora.

La solitud d'Hollande

El president francès va intentar plantar cara sense èxit

Dijous a les tres de tarda, abans de reunir-se a vint-i-set, la primera maniobra del president del Consell, Herman van Rompuy, i el de la Comissió, Durão Barroso, va ser organitzar una reunió amb els pesos pesants de la negociació. Angela Merkel hi era. Cameron també. Durant una hora van estar trucant al mòbil del president François Hollande, però -segons relatava ahir un funcionari europeu a un diari britànic- "el francès ni tan sols va contestar". Semblava que Hollande volia jugar fort. "No vam rebre cap invitació", es defensaven ahir fonts diplomàtiques franceses.

La retallada era inevitable però Hollande volia maquillar-ne al màxim els efectes. Per al francès la clau va ser parlar en tot moment dels diners que la UE podrà comprometre en els pròxims anys: 960.000 milions d'euros. Els britànics, en canvi, van utilitzar únicament el límit de despesa que s'ha fixat per al període 2014-2020: impossible gastar més de 908.400 milions d'euros. És l'última "invenció tecnocràtica de l'any", ironitzava el rotatiu francès Le Monde després de la cimera. Una vegada més, París justificava la seva satisfacció perquè la política agrícola comuna seguirà sent la gran partida d'aquests nous pressupostos. Un premi de consolació per a un país on la pagesia ja només suposa el 2% del PIB, però on encara falta la valentia política de reformar uns subsidis que ja no es corresponen amb la realitat.

Subsidis i creixement

La retallada pressupostària amenaça el futur de la UE

El François Hollande que ahir parlava de flexibilitat, després d'haver hagut de cedir en una retallada històrica, és el mateix que dimarts advertia a l'Eurocambra que la UE decidiria amb aquests pressupostos el seu futur polític. I així ha estat. Quan Brussel·les va fer una primera proposta de xifres per als pròxims anys apostava sobretot per engruixir les partides que han de reforçar el creixement econòmic (infraestructures i recerca i innovació). Les partides que més s'han retallat en aquest acord final. La bretxa entre països deutors i països creditors seguirà ampliant-se.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT