Publicitat
Publicitat

Un sector petrolier estancat amenaça l'herència del chavisme

Chávez deixa un país més igualitari però endeutat i dependent de l'exterior

Els catorze anys de poder d'Hugo Chávez van bastir un nou règim social que va fer sortir de la misèria centenars de milers de veneçolans. Quan va arribar al poder el preu del barril de petroli estava deu vegades per sota del preu actual. "El primer que va fer Chávez va ser mobilitzar els països productors de l'OPEP per apujar-ne el preu", explica Susanne Gratius, experta en l'Amèrica Llatina del think tank FRIDE, amb seu a Madrid. Amb aquests diners, el govern veneçolà va desenvolupar programes socials i va augmentar les inversions en educació i salut. Les misiones es van desplegar per tot el país, multiplicant per cinc el nombre de professors i oferint assistència mèdica gratuïta.

La companyia petroliera estatal Petróleos de Venezuela SA (PVDSA) finançava directament projectes com la construcció d'habitatges socials o clíniques en barris marginals. Més del 43% del pressupost de l'estat s'ha destinat a aquestes polítiques. Però tota aquesta inversió que ha fet de Veneçuela un país més igualitari, que ha rebaixat els nivells de pobresa gairebé a la meitat, també l'ha convertit en una economia completament dependent del preu del petroli. I la producció de cru fa anys que està estancada.

Producció ineficaç

La màquina de fer diners de la PDVSA, que alimenta el 50% dels ingressos del govern, envelleix. Els beneficis d'aquests anys no s'han reinvertit en la seva modernització i la gestió que n'ha fet el chavisme l'ha convertit en un pes pesant cada cop més ineficaç. "Després de la vaga general i l'aturada petroliera que l'oposició va organitzar el 2002, Chávez va canviar tots els alts càrrecs i funcionaris de la PDVSA per afins sense formació tècnica", recorda Susanne Gratius. La companyia estatal va passar dels 32.000 treballadors que tenia quan el comandante va arribar al poder als 105.000 actuals. La falta d'inversions i de manteniment van provocar l'any passat una explosió a la planta d'Amuay, la refineria més gran del país, que va causar 42 morts, i encara no s'han recuperat els nivells de producció previs a l'accident.

El 2012 va ser un mal any per al sector refinador veneçolà. El país viu de l'exportació de cru, però, després, es veu obligat a comprar a l'exterior els seus derivats. El desembre passat "Veneçuela va importar una quantitat rècord de productes petroliers dels Estats Units; més de la meitat era gasolina", explicava a l'agència ReutersAndrew Lipow, el president de la consultora Lipow Oil de Houston, Texas. Aquestes importacions es van disparar un 174%, segons dades del departament d'Energia de l'administració nord-americana. Tot i el discurs antiimperialista, el govern d'Hugo Chávez venia el 40% de les seves exportacions de cru als Estats Units i, de retorn, era un bon client dels seus productes derivats. Els veneçolans, però, continuen pagant la gasolina avui a un preu regalat: 80 cèntims d'euro per omplir de carburant un dipòsit de cinquanta litres.

Fins i tot en una economia que l'any passat va créixer més d'un 5%, segons dades del Banc Mundial, el carrer comença a notar restriccions. Els veneçolans encara s'estan adaptant als efectes de l'última devaluació de la moneda. El 8 de febrer, el govern de Caracas, en nom d'un Hugo Chávez absent, devaluava el bolívar un 32%. Va passar de 6,3 bolívars per dòlar a 4,3. Era la cinquena depreciació en una dècada i el ministre d'Economia, Jorge Giordani, deixava la porta oberta a futures sorpreses. La devaluació del 2010 (que va disparar la inflació fins al 27%) va passar factura a la popularitat de Chávez a favor de l'oposició liderada per Henrique Capriles.

Dependències econòmiques

"Chávez deixa una economia -la cinquena més gran de l'Amèrica Llatina- molt debilitada per la despesa pública, la inflació i l'escassetat", valorava a Reuters Daniel Yergin, investigador i consultor en temes energètics. Veneçuela importa en aquests moments el 80% dels productes de primera necessitat que consumeix. Les importacions totals del país han passat dels 13.000 milions de dòlars del 2003 als més de 50.000 milions actuals. I, segons dades del Bank of America - Merrill Lynch, la despesa del govern va créixer un 30% els últims dotze mesos. Els més pessimistes dibuixen una situació insostenible, ja que el chavisme ha estat incapaç de diversificar l'economia del país. El 90% de les divises estrangeres que entren al país les proporciona la indústria petroliera.

La inflació, que supera el 20%, "minva els efectes de les polítiques socials perquè castiga les classes més pobres", considera Gratius. "El bolívar està sobrevalorat i a Caracas funciona el mercat negre pel canvi de moneda", que en alguns casos abasteix les empreses que no aconsegueixen del govern els dòlars que necessiten, explica aquesta investigadora de FRIDE.

L'esfondrament de la moneda va obligar el govern a vendre's una part de les seves reserves d'or la tardor passada. Aquests últims mesos de buit de poder, l'hereu del chavisme, Nicolás Maduro, ha hagut de pilotar una nau sense rumb, amb protestes al carrer i amb una població de nou empobrida i sotmesa a uns índexs d'escassetat rècord que ja es noten a les botigues. El govern acusa el sector privat d'"acaparament" i als mitjans de comunicació de l'oposició d'exagerar la situació.

Molts experts, però, consideren que la devaluació va ser prou tímida, tenint en compte que al mercat negre el dòlar s'aconsegueix en aquests moments a tres vegades el preu oficial. "Devaluar és com una operació dolorosa, però indispensable per curar. Però si operes a mitges, només tens dolor sense cura", resumia a l'ARA just després de la devaluació el president de la prestigiosa empresa enquestadora Datanálisis, Luis Vicente León. Mentrestant, el chavisme ja estudia noves mesures per estrènyer el cinturó dels veneçolans.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF