Aquesta aturada de Lliga que coincideix amb les festes nadalenques va bé per fer una mica de balanç del que ha donat de si aquest 2013. Una lliga, una Supercopa d'Espanya per al Barça i molts problemes en el vestidor que per desgràcia van obligar a tenir l'entrenador a distància el primer semestre d'any i a prescindir-ne de manera inesperada just començar la pretemporada. Però tot i això els fonaments del club semblen ferms en l'apartat esportiu i s'han pogut sumar títols i continuar líders a la Lliga i amb esperances a la Copa i a Europa. Tot i que, no ens enganyem, generen alguns dubtes, falta solidesa defensiva i el marge de millora és molt gran.
Acabem l'any, a més, amb una renovació d'Iniesta i una millora de contracte de Messi, dos pilars importants per al futur blaugrana, però amb la incògnita de la porteria i els centrals que han de venir sí o sí la temporada que ve. És a dir, que tot i les circumstàncies la nota esportiva de l'any és positiva i les esperances també ho haurien de ser.
I més si mirem de reüll l'etern rival. És inevitable que el balanç vagi lligat al Reial Madrid. Si els blancs haguessin guanyat una Copa d'Europa segurament la sensació blaugrana seria diferent. Però lluny d'això han passat l'any fent honor al seu nom: en blanc. Sense guanyar cap títol. I no només això, a la Lliga són tercers a cinc punts del líder després de fer una inversió multimilionària. I un dels seus pilars i el responsable que juguin bé a futbol, Xabi Alonso, acaba contracte el 30 de juny i no té intenció de renovar-lo.
Però, lluny de preocupar-se, segueixen animats i il·lusionats. Té mèrit. I més si analitzem que en aquesta Lliga estan a només cinc punts del líder de miracle, ja que han guanyat nou punts en els últims cinc minuts de partit. I no voldria que semblés que el fet que el Madrid no vagi bé ja és motiu suficient perquè els blaugranes estiguin contents. Al contrari. Els blancs són només una referència i existeix una rivalitat històrica que fa que la comparativa sigui inevitable.
Però el que hem d'aprendre d'aquesta situació, el que em quedo d'aquest balanç del 2013, és que l'exigència ens fa diferents. Tot i guanyar títols i anar líders, volem més i millor. Exigim no només guanyar, sinó també gaudir. La finalitat d'aconseguir un títol no ens ha de fer oblidar que el com també és important. I, un cop més, aquesta diferència al terreny de joc i al pensament de club també és el reflex d'un poble i d'un país.
