Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Ser voluntari és aprendre a trobar feina

IL·LUMINADOR, l'article de Thomas Friedman d'ahir, en què explicava com als EUA per trobar feina cada cop es demana més que sàpigues fer coses, reaccionar a dificultats. Ja no els importa tant on t'has preparat, on has après allò; busquen que ho sàpigues fer. Em referma en una cosa que sempre he defensat: l'experiència que m'ha estat més útil la vaig obtenir a la revista del poble, a la ràdio del poble, a les colles juvenils on llogàvem autocars o organitzàvem un aplec o negociàvem per portar artistes. Això et dóna visió global, et fa espavilar, et dóna lliçons positives i negatives, tens èxit i fracasses. Els reptes, les dificultats i les pressions de dirigir un diari són, en una altra escala, les mateixes que portar una publicació local. I tot això que has après, de franc. Hi insisteixo ara que buscar feina és la principal ocupació i trobar-ne és un petit miracle. La majoria de gent que dirigeix corals infantils, porta esplais, organitza festes, fa de monitor de casals o munta oenagés no ho fa per fer currículum, ho fa per aquella causa. No són coses que es facin interessadament, en el sentit curricular. Però cada cop es valorarà més en els currículums, al costat de la formació acadèmica, la capacitat d'adaptació i de reacció, el fet de tenir iniciativa. Que t'hagin passat coses. Per això el jove aturat farà bé de no aturar-se més del compte i aprendre al lloc on s'agafa més experiència en gestió, lideratge i en superació de problemes. Formant part de l'associacionisme juvenil. Ah, i probablement es divertirà i farà bons amics.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT