20/03/2011

La veritat és que tanta mentida cansa

1 min

En setmanes intenses, tràgiques i complexes com la que tanquem avui, la confusió s'imposa i converteix la recerca de la veritat en una lluita més estèril encara. És lògic, perquè la veritat no és a l'abast de tothom i, en canvi, mentir ho pot fer qualsevol. Però no ens hem de cansar mai de buscar elements de raó entre les ombres permanents que volen embolicar la troca. Sorprèn, per exemple, que en un debat aparentment tècnic com l'energètic, s'imposin tant els prejudicis o els punts de partida. Pots disposar de l'expert pronuclear i de l'antinuclear, però cada cop costa més trobar arguments no contaminats per la intenció prèvia. Desanima que hi hagi dos bàndols que es complementin tan bé com el dels tremendistes professionals, disposats a sembrar el pànic sense pietat, i el dels tranquil·litzadors a sou, capaços de minimitzar al servei d'algú desgràcies evidents i d'acusar d'exagerat i tendenciós fins i tot el que fa el recompte oficial dels morts. Em preocupa que, per culpa d'un soroll esgotador, uns debats viciats i unes mentides massa impunes s'instal·li un desànim general, una mandra global en la recerca apassionada de la veritat. I això sí que no ens ho podem permetre. Vindran setmanes més fàcils, espero, i des de l'autocrítica constant ens toca persistir i assumir que la veritat absoluta no existeix, i mai la trobarem del tot, però buscar-la és una obligació.

stats