LES LLISTES funcionen. Serveixen. Aconsegueixen molts objectius. Tenen, per exemple, detractors, de manera que són útils perquè alguna gent es rebel·li. Els que hi estan en contra són els que se les prenen més seriosament, perquè mira que hi ha coses importants i greus per estar en contra, i haver-te d’enfadar només amb les llistes de més venuts és trist. Els que hi estan en contra parteixen de la base que els que hi estan a favor se les creuen o les obeeixen. No sé si es pot estar a favor de les llistes, però en tot cas es pot considerar, i és el meu cas, que són útils. No decisives, només útils. A mi l’única llista de més venuts que m’influeix de veritat és la dels cotxes. Com que no hi entenc gens ni tinc cap ganes d’entendre-hi, cada cop que m’ha tocat canviar de cotxe he procurat que fos un dels més venuts, per un criteri lògic. Penses que serà més fàcil trobar recanvis, que més mecànics sabran com va i, sobretot, penses que si fa temps que en venen molts ja no té errors de fàbrica, o ja els han arreglat. En altres casos, m’interessa molt saber què es ven més, i això em serveix de referència. Procuro que no em predisposi ni a favor ni en contra. Les llistes que m’agraden més, les que defenso amb convicció, són les que agrupen els millors, de forma subjectiva. Gràcies a unes quantes llistes que vaig trobar a Amazon fa anys que ordenaven de millor a pitjor els llibres de John Irving, vaig aconseguir fer la meva pròpia. Contrastar-la amb les altres em feia enrabiar o coincidir, i vaig crear una llista més. La meva. Conec gent tan estranya que critica la llista de llibres més venuts i alhora la fa servir, perquè decideix que els que hi ha en aquesta llista ja no són prou bons, sense necessitat de llegir-los.
