L’ESCRIPTOR Rafael Argullol (ho prefereix a filòsof) viu al centre de Barcelona des de fa vuit anys. Al principi veia dos hotels des de casa, ara vuit. Al principi se sentia agredit pel turisme, ara proclama que no podem convertir el turisme en un mur de lamentacions, i assumeix que el passeig de Gràcia és com una nova zona franca per al turisme de compres mundial. A l’entrevista plaent i a fons que li he fet i que publicarem diumenge, parlem de passions autèntiques, de l’emocionalisme, de Jesucrist (li dedica un llibre a punt de sortir) i del futur de Catalunya. Sobre Barcelona, ell considera que ara mateix n’hi ha quatre: la dels barcelonins, la dels turistes, la dels immigrants que han vingut a buscar-se la vida i la dels estrangers que han triat lliurement viure-hi. I proposa fusionar-les per aconseguir una ciutat estat cosmopolita, atractiva i culta, que lideri un projecte i que s’apropiï del millor de cada col·lectiu de forma audaç. El politòleg Benjamin Barber, autor d’ If mayors ruled the world, que advoca per un Parlament mundial d’alcaldes, també considera que Barcelona té la marca, la mida i les circumstàncies ideals per liderar una regeneració cultural i democràtica. Hi conflueixen molts factors favorables i, segurament, caldrà ambició i ganes de fusionar idees. I fusionar col·lectius, apropar o mirar de sumar el més atractiu de les quatre Barcelones que dibuixa Argullol. Barcelona com a ciutat intel·ligent en el sentit de social i d’obsessionada per innovar en el combat contra la desigualtat. Molta gent hi està pensant i treballant per separat. Tant de bo es trobin. Aquestes pàgines poden ser un espai per a aquest debat teòric i també per a la seva aplicació pràctica. Les idees són sensacionals quan aterren i es fan realitat.
