Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El mètode "donem-hi un parell de voltes"

Avui us oferim un reportatge de quatre pàgines sobre les rotondes, la seva arquitectura i les escultures que s'hi han creat o perpetrat, que els lectors valoreu bastant negativament. Hi descobrireu que la rotonda és un invent del 1966. Primera conclusió: els que som del 1965, com jo, portem tota la vida donant voltes. Ja m'ho semblava. Fa temps que tinc la sensació que el mètode rotonda, l'aproximació circular als problemes, als dilemes, ha anat penetrant a tota la societat. En lloc d'una cruïlla, que obliga a una decisió concreta i sobretot ràpida, rodegem-ho. Ja sé que Mas i Rajoy estan units per la mateixa obsessió per les metàfores marineres, els vaixells que salpen i no s'enfonsen, però crec que el col·lapse actual el simbolitza molt millor un embús en una rotonda. Un embús gegant, dels que no et permet avançar ni canviar de carril, un etern circuit circular tan angoixant com tots els malsons sense escapatòria. Espanya, sense cap altre projecte que anar marejant la perdiu a veure si l'embús es desfà solet (mètode Rajoy), és un exemple clar que el rotondisme dialèctic potser serveix en temps de menys trànsit, però en ple col·lapse algú ha d'assenyalar de manera decidida un camí, un projecte. A Catalunya hi ha un projecte, un procés, per deixar de donar voltes a la relació amb Espanya. Però van apareixent obstacles propis i aliens, interns i externs, tanques, obres, accidents i errors de tota mena que impedeixen girar. Saber on vols anar és important, però hi ha moltes forces intentant donar-hi un parell de voltes més. O fins i tot tres.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT