Per ser flexible és bàsic saber ser inflexible

COMPARTEIXO plenament la necessitat de ser positius, flexibles i adaptatius. Això, que sempre podia ser un avantatge, ara és gairebé un requisit. Però comparteixo la indignació per la manera com alguns poders grans i petits pretenen aprofitar aquesta tendència per prendre'ns el pèl. La millora manera de ser positiu és ser crític. Per saber què cal positivitzar, i per ser flexible, has de saber on vas i en quins casos la flexibilitat no et farà perdre el nord. Per ser adaptatiu has de tenir uns límits i, per exemple, no adaptar-te gens a situacions que només et perjudiquin. L'excepció confirma la regla, i per tant una persona que és sempre positiva és idiota segur, perquè de vegades cal ser molt negatiu. La gràcia és sempre buscar l'enfocament més optimista, i si no n'hi ha cap, doncs denunciar-ho amb contundència (i alegria). Una persona que sempre es doblega davant de qualsevol petició o imposició no és flexible, és submisa o mesella. De tant en tant, per demostrar la teva flexibilitat has de ser del tot inflexible. Això posarà en valor les vegades que t'has mogut. Adaptar-se als canvis és intel·ligent, i dóna opcions de millorar, o almenys de sobreviure. Però com que sobreviure és la condició mínima, a un canvi que et porta cap a la mort no t'hi pots adaptar, t'hi has de resistir, hi has de plantar cara. Ho dic perquè hi ha gent que s'ha adaptat massa bé a tant discurs de la positivitat, la flexibilitat i l'adaptabilitat, i pretén que tinguem una elasticitat d'atleta olímpic, i que acabem el numeret de genolls i amb un somriure positiu.