29/12/2011

A favor de l'enveja lectora com a motor

1 min

M'agraden els rànquings, fins i tot els que no em crec. Ahir vaig repassar el dels llibres de l'any segons aquest diari i algun altre, per si hi trobava a faltar el que m'havia agradat més, i per apuntar-me a la llista els que no vull que em quedin pendents. Comentant els que ja havia llegit, una amiga em va confessar que li havia fet mandra encetar Llibertat de Jonathan Franzen, però que ara hi estava enganxadíssima. Ho va dir amb un somriure de plaer tan creïble, tan de dins, que va ser suficient per convence'm. Ja el tinc. Reivindico l'enveja lectora com a estímul, i si hagués de fer un pla per promoure la literatura enviaria al carrer gent que presumís de la satisfacció que ha obtingut. És infal·lible. Per un motiu semblant he demanat als Reis el primer lector de llibres digitals. He assistit als debats avorrits dels últims anys entre creients d'un suport i els d'un altre fins que m'he adonat que, en països on la gent llegeix molt més, hi ha menys debat i més realitat. Al metro et trobes practicants entusiasmats de la maquineta, que estalvia pes i permet tenir més a triar. Els creients estan molt bé, però em convencen de debò els practicants. I el que devora llibres n'aprecia el contingut, el format depèn del lloc, el moment, el preu o la qualitat. De la mateixa manera que et pot agradar tant la grapa de l'ARA com la seva aplicació per al mòbil.

stats