19/03/2013

Si diuen que no t'has de preocupar, preocupa't

2 min

Els últims anys costen de definir i classificar, però si hagués de triar una constant que els distingeix és que passen coses que no havien passat mai i que la majoria d'experts tenien clar que era impossible que passessin. I un cop han passat en un lloc , decidim que el cas no és extrapolable. Apareix un Xipre de torn, i els que deien que mai hi hauria corralito a Europa ara diuen que mai n'hi haurà a cap altre lloc que no sigui Xipre. Ho han de fer, s'entén, perquè si admeten que pot passar en altres llocs el crearan ells, el problema, i passarà. Admetre que hi ha perill augmenta el perill, però en canvi negar-lo no l'elimina, només evita que te'n puguin fer més culpable encara a tu. El nou món dels experts que juguen al futurisme es divideix en tres grups. Hi ha els tremendistes encantats de sucar-hi pa i preveure tragèdies a granel, ara que tens números d'encertar-les. Hi ha els que tiren de manual i miren de tranquil·litzar a base de negar que la cosa pugui empitjorar, amb el risc d'empitjorar la seva imatge. I hi ha els que ja saben que tot és possible i alhora voldrien que no passés, i dient això tan lògic i poc emocionant no es guanyen gaire la vida, el discurs amb matisos té poca sortida. Mai s'havia utilitzat tant la paraula confiança , mai s'havien anunciat tantes mesures per recuperar la confiança, mai tanta gent havia tingut tan clar que és la desconfiança el que ens està matant. I, ensurt rere ensurt i decepció rere decepció, concloem que deunidó la confiança que devíem tenir, perquè ens la van gastant i encara ens en queda. Poqueta, això sí.

stats