Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

El desconcert del petit comerciant

Em diu la propietària d'un petit restaurant que el pitjor no és que li hagi baixat el nombre de clients, tot i que això ja sigui prou dramàtic. El pitjor és que no pot fer previsions. Potser un dia omples i l'endemà no hi tens ningú, assegura. Està marejada només de pensar en les comandes, pot fer curt o pot fer llarg, però difícilment l'encerta, i això pot ser ruïnós si fas cuina de mercat. Confessa que ha deixat d'entendre la clientela. Talment com si el consumidor imités el comportament de les borses i les primes de risc, petites eufòries sobtades, grans baixades. Ho confirmo en la meva enquesta particular amb altres botiguers. En efecte, els petits negocis viuen instal·lats en la incertesa. Tenen, malauradament, una sola certesa: que ho passen malament. Però comencen l'any sense saber com de malament, ni quant. I això ataca una de les bases, la de la confiança, la de l'estabilitat. Atura també els riscos, per força tothom s'ha de tornar més conservador, no és bon moment per equivocar-se per dalt. I això explica que només començar aquest 2013 ja he anat veient en llocs de pas habitual cartells de traspassos, vendes, lloguers de locals. He vist morir, a poc a poc, alguns que aguantaven des de fa dècades. Una sabateria infantil, per exemple. I me'ls imagino mirant-se de reüll, els uns als altres, alguns botiguers. Conec el cas d'un petit botiguer que anava justet justet, però fa poc va tancar el seu únic competidor del barri. I amb els clients de l'altre s'ha revifat. Almenys prou perquè li torni a quadrar la caixa. La seva paciència i resistència, ara que la llei de Darwin comercial fa el seu curs de manera implacable, li ha donat uns mesos més de vida. Però tot plegat s'assembla massa a la loteria, on sempre tens més números per perdre.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT