Vuit anys de feina de Jaume Cabré
La nova novel·la, esperadíssima, de Jaume Cabré, va aparèixer ahir convertida en un esdeveniment cultural. Jo confesso arriba amb expectatives elevades, i és un motiu de celebració per a la literatura en majúscules: el curs comença puntual, fort i aixecant el llistó.
M'enorgulleix que la constància, coherència i coratge de Cabré l'hagin convertit en un autor de prestigi internacional. El talent i compromís individual amb la llengua i la literatura té un reconeixement merescut que, de rebot, ens prestigia i dignifica com a cultura. Celebro que un dels seus títols hagi venut 450.000 exemplars a Alemanya. M'emociona la contundència i fermesa que demostra, reflectida en un discurs brillant en rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. I estic content que la pressió d'un país necessitat de mites no el distregui de la seva dedicació a la literatura. Tenim la sort que aposta per la discreció, el rigor i la feina silenciosa: a canvi, gaudim de grans llibres. Per molt que el vulguem convertir en més que un autor i li posem pressió afegida, ell té la serenitat d'anar-nos dient que no, per tancar-se a l'estudi de Matadepera. Ho aplaudeixo, i això que m'agradaria molt que publiqués cada setmana a l'ARA, i no cada mes. Però és evident que novel·les ambicioses en volum, actitud i plantejament com Jo confesso són possibles perquè hi ha dedicat vuit anys i s'ha sabut protegir del soroll social i mediàtic.
