Tècniques de seducció per a masoquistes
L'enèsima comparació del projecte sobiranista amb el nazisme, aquest cop a càrrec d'Iglesias, és, a banda d'indecent i ofensiva, molt inoportuna. Quan et passa el disgust, et queda el desconcert. No entens com pot ser possible tanta ineficiència. Representa que vols ajudar un partit, i el perjudiques, fins al punt que Rocío Martínez-Sampere i altres van haver de sortir a corre-cuita a reclamar-li prudència i respecte. Representa que vols convèncer els catalans que no cal trencar amb Espanya, i n'insultes i desqualifiques aproximadament la meitat, justament els que ja estan fent les maletes. Representa que estàs preocupat per una presumpta radicalització, i la provoques perquè et converteixes en element crispador. Representa que vols seduir, i si no és que et bases en un manual per a masoquistes, fas por. Representa que vols frenar la majoria absoluta de Mas, i la fomentes, perquè simplifiques tant en ell els atacs que el blindes i el reforces. Representa que vols combatre la polarització amb una proposta sensata, i dónes lliçons d'insensatesa. Representa que hi ha temes molt més importants, que la reivindicació nacional és una cortina de fum, i afegeixes llenya al foc. Deixo per a psicòlegs molt avançats l'estudi del protocol d'actuació dels que asseguren que volen frenar l'estat propi mentre en premen l'accelerador. Oblido temes morals, ho dic només des del punt de vista dels resultats. Hi ha una barreja de miopia, poca intel·ligència i nul·la habilitat tàctica que els desqualifica en molts termes. Sobretot en un, en el d'erigir-se com a defensors de la cohesió social. És incompatible fer-ho sense coneixement de la realitat, sense matisos, amb atacs simplistes i dient que vols bastir ponts mentre els dinamites.
