Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Sovint si no t'autoajudes tu no ho fa ningú

ENTENC la fatiga que ha generat l'autoajuda, fins i tot el punt perillós quan et comença volent salvar i t'acaba culpant a tu mateix de tot el que no et va bé. Passa el mateix amb la broma fàcil sobre l'emprenedoria convertida en una manera de dir a la gent que si no troba feina que se la inventi. I una cosa semblant pot acabar passant amb el coaching , aquest nou cosí de la psicologia que et rescata de les febleses i dubtes i t'acompanya cap a l'èxit o la felicitat. Començo dient que és fàcil fer-ne burla, que com tots els gèneres cansen quan són massius, i que donen un marge perquè s'hi infiltrin teories ambigües o poc fonamentades. Dit això, és ben cert que moltes vegades si no t'autoajudes tu no ho farà ningú. I és cert que l'actitud positiva i de generar projectes i empenye'ls no és només recomanable, sinó que és imprescindible. I és cert que molts consells pels quals paguem te'ls donaria un bon amic de franc si tinguessis temps i tinguessis l'amic. I que sovint els consells són elementals, i de sentit comú. Però i què? Hi ha moltes tasques que deleguem en professionals. Potser no cal llegir un llibre que et digui que si cada dia apuntes les tres coses que més t'agraden i intentes fer-les seràs menys desgraciat. Però si a algú se li ha acudit i em va bé, per què me n'he d'estar? El drama de l'autoajuda i el coaching i l'emprenedoria serà mitificar-ho i no tenir-ne distància crítica. Però tot el que ens ajudi ha de ser benvingut. I si algú se'ns en riu per fer-ne cas, doncs mira, l'estem ajudant a ell a ser feliç una estona.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF