26/10/2011

Serem el que volem, si podem

1 min

La pel·lícula Macià contra Companys, que dilluns es va estrenar al davant dels quatre presidents vius de la Generalitat, ahir va emetre TV3 i diumenge us oferirà l'ARA, produeix un efecte mirall. Recrea la història i ens deixa ben retratats, amb les nostres aspiracions i conspiracions, amb les nostres ambicions i contradiccions, amb la nostra ferma voluntat de ser i la nostra provada incapacitat d'aconseguir-ho del tot. Aquesta via catalana intermèdia que combina coratge i dubtes, lleialtat i manca d'unitat, fermesa aparent i pactisme inherent. Aquest ADN que a vegades ens fa semblar prepotents i a vegades covards, i que té com a resultat que mai no ens rendim però mai no guanyem. Ben escrita, ben dirigida i ben interpretada, la cinta té la virtut de concentrar en tres dies i personatges reduïts un tros decisiu d'història, de manera que hi empatitzes (un dels presidents recents ho feia especialment), i t'adones que, al capdavall, certes decisions de gran transcendència les prenen poques persones, en pocs minuts, sense tots els elements de judici i sota grans pressions. Algun espectador tindrà la temptació, comprensible i estèril, de recrear-se en el que hauria pogut ser, i jutjar errors.Però és més útil analitzar els perquès i valorar què és millorable de la nostra manera d'actuar defensant la nostra voluntat de ser. I millorar-ho, si volem. I si podem.

stats