23/10/2011

Se'ns acumulen les preguntes, i ara toca ciència

1 min

Tot i que no és el primer, la presència a casa d'un fill de tres anys que metralla els perquès a una velocitat que deixa en ridícul fins i tot Mourinho m'omple d'orgull i d'histèria a parts iguals. Emociona la construcció del llenguatge i la capacitat de qüestionar-ho tot. I irrita no només per la repetició indiscriminada, sinó perquè n'hi ha massa que no tenen resposta. Els que ens trobem ara i aquí mantenim molt viva la criatura de tres anys que vam ser temps era temps, perquè ser periodista és buscar respostes, i l'espècie anomenada lector de diari és la màxima expressió de la curiositat: constantment ens exigiu més rigor, més respostes, més claus, més profunditat, més economia, més internacional, més cultura, més sostenibilitat. La ciència és l'art de fer-se preguntes, us diem a les pàgines 40-41, en què presentem l'espai de divulgació científica que estrenarem aquest dijous. El mateix dia fem un suplement de 24 pàgines, l'Ara Planeta, que editem amb motiu d'un congrés d'energia neta a Barcelona impulsat per l'International Herald Tribune i que l'ARA contribueix a organitzar. I cada dia tindrem una pàgina d'Ara Planeta: sostenibilitat, medi ambient, demografia, salut global. La veritat és tan atractiva i difícil de trobar que es converteix en el gran motor per viure. Només t'hi pots acostar preguntant, i això estem fent, en bona companyia.

stats