Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Sempre a favor de qui estima les llengües

GUARDIOLA genera passions de tota mena, i l'eufòria desfermada en la seva presentació i el munt d'elogis rebuts han disparat els típics rabiòmetres de compensació dels que troben fora de lloc els elogis pel seu esforç per aprendre alemany. Potser no hauria de ser notícia, però encara ho és. És un idioma que requereix hores d'immersió pacient, i no és habitual que els personatges mediàtics mostrin tant d'afecte i respecte per les llengües. M'encantaria viure en un món on el gest de Guardiola fos vulgar, no destaqués de cap manera, però mentre això no arribi, celebro que el pes exagerat del futbol en les nostres vides serveixi per difondre el valor que té acostar-te a l'altre per la via lingüística. Parlar una llengua minoritària et fa sentir molt agraït amb els que hi mostren interès, i, per pura lògica, dedueixes que aquest agraïment el rebràs si tu fas exactament el mateix. Per això és una evidència que els països amb llengües no majoritàries acaben sent més permeables i més acollidors amb la riquesa lingüística. Amb el mateix entusiasme amb què estimes i defenses la teva, valores l'oportunitat de dominar-ne d'altres, i entens que cada llengua és també una manera d'entendre i intentar explicar el món. Que critiquin el Pep tant com vulguin: és cert que ell té diners i ha tingut les hores per tenir professora particular. Però molta gent amb responsabilitats, diners i hores no fa aquest esforç sinó tot el contrari. Això no és un partit de futbol, però, si ho fos, jo sempre aniria amb l'equip que estima les llengües.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 21/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF