Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Retorn al passat: guió de terror

Anava a dir que em sorprenen, però no seria cert, ocurrències com que Aznar sigui l'alternativa que salvarà Espanya. Per desgràcia no és cap sorpresa, i confirma com s'ha arribat fins aquí. De la mateixa manera que ara paguem coses que la Transició no va resoldre, que algú que va sortir del govern per la porta del darrere, amb ridícul internacional després de mentir sobre un atemptat, gosi donar lliçons de res indica els greus problemes de memòria i de lectura de les realitats. Aznar no pot ser cap solució perquè va ser un dels problemes. També qui vulgui salvar la unitat d'Espanya ha de recordar que ell va ser qui més en va fomentar la divisió. I com que això és massa obvi per donar-hi més voltes, aprofito el seu cas, aquest exemple grotesc, per qüestionar, en general, els atacs nostàlgics que busquen alternatives a totes les crisis actuals en el passat. Un dels drames de com hem arribat fins aquí és com el passat s'ha allargat massa, com alguns personatges, allà i aquí, s'han eternitzat en els poders. La història ens ha de ser útil per aprendre dels errors, i el principal seria buscar enrere salvadors o solucions màgiques. Cal no confondre recomençar amb tornar a la casella de sortida. La urgència de nous horitzons i lideratges exigeix canvis d'actors i de maneres. Quan sembla que no hi pot haver res pitjor que un present duríssim, que algú ens vengui el futur com un retorn a l'origen de la tragèdia converteix el drama actual en cinta de terror. Cal mirar endavant, i si pel retrovisor veiem acostar-se el passat, córrer encara més.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF