Quedem passat festes (de la democràcia)

La nit del 28-N va deixar tocats uns perdedors, i durant quinze dies s'han obert debats interns i ha aparegut força autocrítica, sobretot de la bona, aquesta en què t'autocritiques per haver-te deixat enganyar pels altres, que són els autèntics culpables. Però noto en les últimes hores una lluita per tancar les carpetes de les crisis i una gran esperança que no acabi passant res, justificada pels supervivents amb els dos arguments més enlluernadors de la història de la democràcia. El primer és que hi ha temes més importants i debats més urgents, no els preguntis quins. El segon és que ara és inoportú perquè, vès per on, al maig hi ha unes altres eleccions. Ja es veu que són dues justificacions valentes, pròpies de lideratges forts, i gens tàctiques. Això de posar cara d'estadista de la priorització i decidir que el tema que et fa més mandra i més por no és prou important és una estratègia que s'aprèn a tercer de primària, l'any en què et comencen a posar deures a escola, i deixes els de mates per l'hora del pati d'abans de la classe. I això d'ajornar decisions fins passat festes, en aquest cas festes de la democràcia, és una excusa absolutament guanyadora, perquè hi ha unes eleccions cada any. Els més perspicaços criticareu que la musiqueta ja cansa i que n'heu vist que aprenen més de pressa, però no els podeu negar capacitat de resistència. La prova és que les festes van passant, i ells es queden.