17/09/2011

Què té el cotxe, què hi trobem i com canviar-ho

1 min

És significatiu que quatre anys de crisi hagin reduït un 10% de trànsit. Doblement. Confirma que anar escurats i que la benzina s'hagi apujat són arguments convincents per rumiar-s'ho abans de sortir a la carretera per oci. Però encara és més significatiu que la reducció sigui -i ara hi afegeixo un "només"- del 10%. El cotxe enganxa. Tant que sent perillós, sent car i oferint problemes irresolts i depriments com l'aparcament ens té a tots amunt i avall. Ens estem de moltes coses abans de renunciar a viatges en automòbil que sovint podríem programar de manera més eficient i menys impulsiva. Un dels reptes encara pendents, i que el preu de la benzina i les butxaques escurades hauria d'impulsar, és el de compartir trajectes, sobretot en activitats laborals diàries. Em sembla urgent, em sembla adequat, em sembla sostenible i em sembla que alleugeriria pressupostos particulars en perill. I alhora em sembla que no ens en sortirem, o que haurem d'estar molt més escurats perquè avanci de manera rellevant. Quan em miro a mi o els altres conductors a dins del cotxe, aïllats del món per l'efecte de la música de torn i amb una seguretat tan falsa (però tan aparent) que ens fa sentir immortals, em costa imaginar que massivament assumim que és l'hora de socialitzar-nos, compartir, esperar, pactar, parlar. Per gust no ho hem fet. Per força, potser.

stats