Que saber coses tingui conseqüències
La felicitat dels ignorants existeix. Les revoltes es produeixen quan se saben coses. Per això, i no ho dic com a consol (o no només), cal acceptar que la felicitat dels ignorants sempre ha d'acabar sent substituïda, ni que sigui provisionalment, per la infelicitat dels que pretenen ser informats. L'allau de casos que anem sabent tenen molts orígens: revenges, oportunismes i investigacions periodístiques, policials o judicials. Per una lògica competitiva estranya, la de rebatre els que et volen desgastar pels teus draps bruts amb casos semblants (i tu més), els ventiladors ho van airejant gairebé tot. L'estat d'ànim que provoca saber tantes coses de cop, i haver d'anar improvisant què et creus i què no, és en el millor dels casos de desànim. Se substitueix la gran impunitat dels poders que impedien que se sabessin les coses més fosques per noves impunitats, perquè desacreditar ara és més fàcil. Però són els temps que vivim, és inevitable passar per les incomoditats i fer neteja a fons per arribar a recuperar el crèdit en les institucions. És una mena d'adolescència en què com a ciutadans deixem de ser nens i obeir i saber només el que ens volien explicar els pares. Ara tenim la informació dels "amics". Hem descobert que els grans (els poders) no eren tan purs ni perfectes com crèiem. I els ho discutim tot. I això genera malestar, perquè notem els primers símptomes, l'acné. Saber coses i que no passi res deprimeix. La solució no és mai no saber-les, és que el que anem sabent tingui conseqüències.
