Si no hi poses passió, tu t'ho perds
La passió pel que fas s'encomana. I hi ha gent privilegiada que en vessa. És bo acostar-s'hi, que sempre s'enganxa. Ahir ens va visitar la Carme Ruscalleda, que em fascina per la concisió i densitat. Dóna missatges clars, contudents i breus. No hi posa xerrameca, ni comèdia, ni més pa que formatge: diu les coses com les sent, tan de veritat com les pomes de tota la vida que defensa. No t'agrada la ceba (és el meu cas), i acabes la conversa lamentant no saber assaborir l'amanida de tomàquet i ceba amb oli d'oliva que t'ha descrit. Rememora el sabor d'una variant de la maduixa que ha desaparegut al Maresme i pagaries el que no tens per trobar-ne un grapat. A ella, i a molts cuiners de renom, els hem d'agrair com fomenten, amb el seu missatge des de l'èxit, elements com l'esforç, la tradició, l'autenticitat i el producte de la terra. Posa tan en valor el crostó de pa sec o el berenar de pa amb vi i sucre, que de sobte t'adones que el que feia ta mare era cultura. Defensa, apassionadament, esclar, els pagesos com els últims romàntics, i reclama que els estimem i ajudem. Presumeix de la seva devoció per treballar del que li agrada i haver pagat el cost que ha calgut per sentir-se lliure i haver superat el destí previst per a una dona quan ella va néixer fa 59 anys. El secret de la passió per treballar? "A casa només es parlava de feina, i del producte amb què ens guanyàvem la vida".
