Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Només sé que no sé què menjo

Des de les vaques boges fins a donar-te cavall per vaca passant pels cogombres misteriosos, acumulem escàndols alimentaris d'impacte mediàtic amb poca capacitat per digerir-los per excés d'informació mal cuinada, o sovint crua. Mai havíem tingut tantes notícies, tants estudis, tantes receptes, tantes dades en cada envàs, tantes campanyes oficials per promoure dietes saludables. I mai havíem estat tan desconcertats. Convençut que és millor anar coneixent cada irregularitat, encara que de vegades ens facin perdre provisionalment la gana, intueixo (i celebro) que estem a punt d'inventar la sopa d'all. M'encanten els conceptes quilòmetre zero, proximitat i traçabilitat, que es resumeixen dient: "Sàpigues d'on ve el que et fiques a la boca". No sé si calia tot aquest viatge per tornar allà on érem, però sí que sé que no tornarem on érem. Refuso la nostàlgia com a mètode, en primer lloc perquè res no pot ser com abans, i en segon lloc perquè tampoc cal: hem d'aspirar a fer que sigui millor. Estic segur que amb la informació, la formació, el talent dels cuiners, les tecnologies que ens ajudin a detectar procedències diverses i la conscienciació per estalviar-nos additius innecessaris ben aviat serà possible saber què mengem. El principi socràtic d'aquests dies, el fet d'admetre com a societat que només sabem que no sabem què coi mengem, marca l'inici d'un viatge de retorn a la simplicitat dels bons productes amanida amb la sofisticació cultural i dietètica que ens proporcionen de manera diligent la gastronomia i la medicina. Que ens aprofiti.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF