17/03/2011

Lliçons sobre els reactors i les reaccions

1 min

Ara que ens toca aprendre com funcionen els reactors nuclears, ens té encara més intrigats una altra reacció: la dels japonesos. Ens és més fàcil lloar-la que comprendre-la. Dues persones d'aquí que han viscut anys allà m'han donat la mateixa resposta: "Has d'entendre com se'ls educa a l'escola". I de seguida han parlat d'una màxima pedagògica fonamental: potenciar l'interès col·lectiu, el grup sempre per sobre de l'individu. Totes dues persones parlaven amb admiració, tot i que de seguida remarcaven que la pressió uniformitzadora és excessiva. En la part pràctica, s'ha demostrat que és un factor de cohesió, d'ordre, de disciplina, de contenció, de discreció, i també de dignitat. A les tertúlies de cafè d'aquests dies s'obre el debat entre el mètode i la improvisació, com distingir l'autocontrol del conformisme, o si l'obediència en casos extrems és rendició. Diem "Ui, si això passés aquí", i noto un excés d'autocomplaença amb la nostra manera més caòtica de reaccionar davant les desgràcies, individualment justificable però col·lectivament ineficaç. De cara al nou món, estaria bé evitar reduccionismes a l'hora d'elogiar o condemnar l'escola japonesa, o qualsevol altra. Comparar-nos-hi, pensar-hi. De tot se'n pot aprendre, amb una mirada curiosa i oberta. I allà a l'horitzó, entre el seny oriental i la rauxa mediterrània, s'hi endevinen alguns trets fascinants.

stats