03/03/2011

Llengua viva i enjogassada, i que duri

1 min

La Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans celebra el centenari declarant el 2011 l'any de la paraula viva. Ahir van demanar a la societat i als mitjans que ens apuntéssim a exaltar la vitalitat del català amb creativitat i enginy, i avui mateix neix el DiccionAra, que trobareu aquí a l'esquerra. És una secció interactiva que us convida a aprofitar l'actualitat per enriquir el lèxic de bon humor. De tant en tant ens toca plantar cara i advertir a tribunals constitucionals i polítics provocadors que amb la nostra llengua no s'hi juga. Però els que l'estimem sabem que hi ha una manera molt sana de jugar-hi, que té una gran tradició. És una de les vies més pacífiques d'esmolar les eines, perquè el català és la nostra principal eina de cohesió i d'immersió, però també de diversió. Col·lecciono frases refetes d el nostres costumari des que vaig descobrir que "mentre hi ha Visa hi ha esperança", i ahir vaig afegir-hi la proposta d'un lector, que defineix "fotre el Camps" com "deixar d'emetre TV3 per por a una multa". Mentrestant, algú celebrava el retorn per un dia de Sopa de Cabra nomenant Gerard Kingtana rei del roc català, un altre desitjava que "aLibiarar" fos sinònim d'alliberar un poble de Gaddafi, i a la mitja part del València-Barça un culer lamentava que "ataquigol" fos la taquicàrdia provocada per veure tants atacs sense cap gol. Si en teniu cap a la punta de la llengua, deixeu-la anar.

stats