22/04/2017

Llegir, estimar i estimar llegir

2 min

ÉS EL SETÈ ANY consecutiu -tots els que portem de vida- que el titular de portada de l’ARA de Sant Jordi és idèntic: “Llegir, estimar”. El titular del segle i del mil·lenni, la millor notícia del món i l’essència del 23 d’abril. Només té dos verbs, s’estalvia els articles i substantius i, per tant, és una doble invitació a l’acció pura. I quines dues accions, que per separat ja adquireixen ple sentit i juntes multipliquen les opcions d’acostar-nos a la felicitat.

El diari parla aquest diumenge dels mestres que ens han enganxat a la literatura, i a mi m’agradaria recordar ara i aquí la mestra que me’n va assentar les bases. Amb ella va començar tot. Li dèiem Madre Adela. És la monja que m’asseia a la seva falda i va ensenyar-me a llegir als tres anys. Fa quaranta-vuit anys passaven aquestes coses, ara la lectoescriptura arriba una mica més tard, està estudiat que és millor. Però a mi llegir i escriure m’ha donat tantes alegries i m’ha salvat de tants disgustos que he celebrat moltes vegades haver-m’hi posat abans, quan encara no tocava. La mort de la Madre Adela és de les primeres que vaig plorar, perquè amb ella combinàvem estima i lectura, i amor a la lectura. Per això me l’estimava tant a ella.

No tenen res a veure i alhora comparteixen algunes coses, llegir i estimar. Quan t’hi poses, no pares. Això sí, requereixen pràctica, una inversió incondicional de temps i energia, i assumir riscos. El retorn no és sempre immediat, però quan arriba, si arriba, és imbatible i enganxa, ja no ho pots deixar.

I com que l’amor és un fil invisible que tot ho cus, si Sant Jordi no existís algú l’hauria d’inventar, perquè fa casar l’amor i la lectura i pel mateix preu incita a estimar llegir. Els que tenim la sort d’escriure i ser llegits estimem els lectors i ens arriba la seva estima, que és l’estímul més gran per a una passió que, igual que l’amor, si no és compartida de veritat no té cap sentit.

stats