EN UN ARTICLE, imprescindible, Salvador Cardús analitzava ahir el polèmic informe del Síndic sobre desnutrició infantil i la confusió generada per la seva interpretació, des de lectures demagògiques fins al desmentiment de les xifres per part dels pediatres. Caldrà aprofundir-hi perquè exemplifica riscos i mancances de la vida política i mediàtica, i obliga a fer una mirada crítica. Comencem, ara i aquí, per l'autocrítica, perquè l'ARA també va titular a portada donant per bona la xifra de 50.000 nens amb carències alimentàries a Catalunya. Els mitjans estem obligats a contrastar millor les dades i el seu sentit, i més en un tema tan delicat com aquest. En segon lloc, hi ha la funció de vigilància, demanar explicacions i aclariments a tots els actors, començant pel Síndic. I el més important, acostar-nos al màxim a la veritat i explicar què passa. Aprofitar l'alarma generada, tot i que en bona part pugui haver estat falsa, per conèixer a fons la realitat de la desnutrició, la malnutrició i les carències vinculades a la pobresa. Amb xifres, i amb solucions. El cas ha de servir d'avís als mitjans i als que presenten informes. Però el que seria més greu és que per culpa d'una història tan desafortunada oblidéssim el tema i donéssim l'esquena a la realitat de la pobresa infantil i les mesures per evitar-la. Qualsevol xifra superior a zero ens ha de preocupar. Agafem el compromís de seguir el debat sobre la nutrició infantil al nostre país i tots els problemes que se'n deriven. I comptem amb tots vosaltres.
