Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'espanyol crispat i sense alternativa

AQUEST NO ÉS un article irònic. Gens. Ho seria si parlés d'alguna premsa que desinforma obsessivament des de Madrid sobre la realitat catalana. Però no ho és perquè vull parlar dels seus lectors, i dels oients d'algunes emissores. Són persones que volen informació, per això escolten la ràdio i fan l'esforç d'anar al quiosc i pagar per saber què passa. Estic segur, basant-me en el servei excel·lent del veí de pàgina Àlex Gutiérrez al Pareu màquines i en els resums de portades de l'Ara.cat, que alguna capçalera editada a la capital espanyola ha dedicat més primeres pàgines a Mas i al procés que la premsa catalana. I sempre amb conceptes com "burla", "sedición", "órdago", "desafío", "contubernio" o "conspiración". Es magnifiquen anècdotes, es dramatitzen opinions, s'exageren pronòstics. El to, el llenguatge, l'espai monogràfic, dóna una dimensió tràgica que aquí a vegades ens indigna i sovint trobem grotesca. Però nosaltres veiem tots els mitjans, tenim totes les cadenes. Hi ha ciutats on no és així. Penso amb preocupació en els ciutadans espanyols de bona fe que s'aixequen cada matí crispats i alarmats per un desafiament gravíssim d'uns radicals que s'han begut l'enteniment. I mentrestant el president Rajoy els diu que no passa res, que no pensa fer res, que aquests catalans ja se'n cansaran. Els imagino atrapats entre l'espasa de la sobreactuació mediàtica i la paret de la tàctica política d'ignorar el problema, de no oferir res més que paraules buides. No s'ho mereixen. Ni ells ni nosaltres.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT