Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'ambiciós de debò pensa en el projecte

Parlo de política, però és aplicable arreu. Un dels problemes més estesos, fruit d'anys de culte al triomf personal, és la poca capacitat de pensar en l'èxit final dels projectes. Allò de pregunta què pots fer tu per a X, i no què farà X per a tu, aplicable a països, empreses, entitats o a tota la societat. No en faré una crítica moral, sinó pràctica, de la hiperindividualització. No vull defensar (o no només) la necessitat d'implicació en projectes col·lectius des del punt de vista de la generositat, la solidaritat o la justícia. També des de l'ambició personal es pot fer feina col·lectiva. Cal gent ambiciosa perquè és el tipus de gent que fa que passin coses. I si la gent ambiciosa és egoista, i té com un dels motors el seu propi èxit, endavant, però és urgent que sàpiga entendre que serà molt més exitós, meritori i satisfactori fer funcionar un projecte que serveix a molta gent que no construir només la pròpia carrera. Això explica que una societat que ret tant de culte a l'èxit sigui tan fracassada. No és només un problema de valors. També d'ineficiència. Els grans èxits individuals són una mena de loteria, cal talent però depenen molt de la sort. En canvi els èxits col·lectius són planificables. Molta gent ben dirigida empenyent seriosament cap al mateix objectiu. I els aconsegueix gent ambiciosa, però prou intel·ligent per saber que l'èxit arriba només si allò acaba bé. Si penses en tu, en com sobreviure, no et cal que les coses funcionin: en tens prou si tampoc no funcionen les dels altres, i et pots limitar a posar traves, retardar-ho tot, anar trobant excuses i culpables.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT