Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

L'activisme com a deure, segons Hendricks

ENMIG DEL DISCURS inspirador, jove, fresc i basat en les oportunitats tecnològiques del nou món que es respirava ahir al Fòrum Impulsa a Girona, em va encantar la seguretat de la veterana soprano Barbra Hendricks exigint als joves que qüestionessin les normes, que fossin subversius. I la naturalitat amb què defensava el seu activisme de tota la vida. "Sóc activista perquè és el meu deure. Vaig néixer sense els drets constitucionals que tenia altra gent, pel fet de ser d'una família negra en una ciutat humil del sud, i quan vam obtenir el dret de vot l'any 1965, aquest fet automàticament m'incorporava el deure de defensar la democràcia i els drets dels altres". Hendricks, que canta com els àngels i es va referir a Mandela com un àngel, va contrastar i complementar el discurs actual de l'emprenedoria social -imprescindible- amb el sentit històric del terme. M'agraden les trobades intergeneracionals per això. És boníssim que els joves sentin que el seu desig de canviar el món és nou, és fresc, que reinventen la manera de fer-ho. I és bo que algú recordi que la lluita ve de lluny. Per això el més provocador va ser quan la soprano va dir que els joves haurien d'estar agraïts a la crisi. "Us hem deixat això fet un desastre, hem demostrat que les regles del joc s'han de canviar, i teniu l'oportunitat i l'obligació de canviar-les". I va afegir, contundent: "I no permeteu que el piròman que us ha cremat la casa s'apunti ara al cos de voluntaris per apagar-lo i a sobre us doni lliçons de seguretat davant d'incendis".

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 13/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT