Gràcies per 2 anys fent créixer l'ARA

Avui, 28-N, fem dos anys, els nostres primers dos anys junts. Estem molt contents. Vam començar comptant els dies i les setmanes, ben bé com quan neix un fill o una història d'amor. I és lògic perquè l'ARA és una criatura que estimem i fem créixer plegats i també perquè aquesta és una aventura compartida, un compromís que genera lleialtat, hàbits, rutines comunes. Poder escriure ara i aquí que ja fem dos anys (i els que vindran) és molt emocionant. Però molt, creieu-me. Sé que ho enteneu els que seguiu aquesta columna on hem anat explicant-nos com ens anava, com ho vivíem. Arribem al segon aniversari amb xifres de lectors, subscriptors i usuaris en ascens permanent, que trobareu detallades a Mèdia. Constatar on som ens fa estar molt satisfets i sentir agraïment etern a uns fundadors entusiastes, un equip excepcional i uns seguidors que ens demostreu paciència, constància i exigència. Els que sou de l'ARA ens motiveu amb la proximitat i amb la pressió constant, i sou alhora els nostres millors promotors. Moltes, moltes, moltes gràcies, de debò. Celebrem dos anys amb orgull per l'esforç que hem fet. Són dos anys que han estat literalment una legislatura a Catalunya, vint-i-quatre mesos d'una intensitat irrepetible a la recerca del país que ve i del món que ve. Ho celebrem amb tota la modèstia, conscients que ens queda molt per aprendre i millorar. Ho celebrem amb la il·lusió renovada i assumint el compromís de defensar el periodisme des de la pràctica diària. Ho celebrem convidant-vos a ser crítics i recordant-vos -agraïts- que la independència d'un mitjà la garantiu els que el feu sostenible. Ho celebrem amb la certesa que mantindrem el to optimista, la mirada crítica i una actitud constructiva i vigilant. I que ens en sortirem, i tant.