Escoltar els que ho viuen en pell pròpia

Ahir va trucar a El matí de Catalunya Ràdio d'en Fuentes un oient, crec recordar que Jaume de Lleida. La seva valoració del debat del Congreso era interessant perquè no era pròpia d'analistes que ens perdem en qüestions tàctiques sinó d'una persona que concreta, que baixa a la terra el debat. Deia que quan Rajoy anuncia que amplia els crèdits ICO a les pimes i els mitjans ho reproduïm caldria que aclaríssim que no aborda el problema real, que són els requisits perquè te'ls donin. Potser amplia la línia, i queda molt bonic, però ni tan sols esgotarà la quantitat, si els empresaris no reuneixen les condicions excessives que se'ls posen per obtenir-los. És un cas pràctic de quan la realitat truca a la porta d'aquesta mena de ficció que construïm a mitges la política i el periodisme. Podem valorar mesures sense comprovar abans la seva aplicació pràctica. Durant massa temps s'han anat anunciant plans presumptament adequats sense ni escoltar els Jaumes de Lleida que se n'haurien de beneficiar. Diumenge a l' Ara Tu podreu llegir Iñaki Gabilondo explicant amb precisió i de forma autocrítica com la política i els mitjans s'han allunyat de realitat. Ell diu que la política s'apodera de la realitat, versa sobre la realitat, però no la inclou. Que els ciutadans viuen perplexos com es parla teòricament d'ells, però ells no hi surten. Més que mai hem d'escoltar els que viuen cada mesura en pròpia pell. És l'hora dels autèntics experts, que no fan teories, només són els destinataris de la mesura. I aquest només és ben irònic.