Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Encaputxats que lliguen i amenacen àvies

Enmig de màfies russes i papers de Bárcenas, fa dies que hi ha un degoteig d'assalts amb violència a domicilis. La notícia tipus sol dir: "Uns encaputxats lliguen i amenacen una àvia de X anys a Y i s'emporten Z euros". Els agrupem per comarques i, de tant en tant, algun representant diu que són casos aïllats i que no cal que ens alarmem més del compte, i tornem a fixar tota l'atenció en milions d'euros blanquejats i no en aquells milers d'euros robats a l'àvia de torn. Les cròniques de successos també són un retrat complementari de cada època, i en aquest 2013 de por, hi ha persones condemnades a escenes de terror que no oblidaran. Són notícies de mal comentar perquè provoquen ira i indignació, són propenses als comentaris més demagògics i no són fàcils de resoldre. Avui ho faig més aviat des de la tristesa i la impotència que provoca imaginar com un acte violent trenca la calma i la solitud d'una casa amb una iaia de 92 anys, com la més recent al barri de Sant Andreu. Que als sentiments de la gent gran que viu sola i a la por dels seus familiars s'hi hagi d'afegir ara aquest pànic confirma que passen els temps, se sofistiquen tota mena de delictes informàtics, però sempre hi ha una capa de la societat on plou sobre mullat, on hi ha un cos a cos dolorós en què s'abusa del fràgil i l'indefens, de la víctima fàcil. Desespera pensar que la gent gran, que passa massa temps sola, hagi de témer una cosa pitjor: estar mal acompanyada. Rebre la pitjor de les visites, que se'ls emporta diners, joies que són records i la pau que s'havien ben guanyat.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT