AL SOPAR posterior a la presentació de l'ARA Balears, fent llistes d'entrevistats mallorquins per a l' Ara Tu , em van recomanar amb entusiasme Concha Buika. Llavors només em sonava vagament, ho confesso. Ara n'estic enamorat, també ho confesso. Filla de pares guineans, nascuda a Palma, criada en un barri gitano, artista global que omple escenaris a tot el món. Valenta, sense complexos, intel·ligent, passional, tatuadíssima, molt molt interessant, i extremadament divertida. És tot ritme. Combina flamenc, rumba, jazz, copla, soul, i el que vagi venint. La música és l'únic llenguatge, en ella tot brilla. Diu que ha vingut a divertir-se, que ja no té por de sentir sempre música al cervell, que tots som en una cel·la, i la gràcia és tenir la clau. Us convido a llegir l'entrevista i veure-la en vídeo, i aviso que costa atrapar-la perquè fuig de les convencions. No amaga res, ni els seus dubtes ni les seves certeses provisionals, ni el seu amor per Mallorca ni l'enyorança de la mare, ara que viu entre Miami i hotels i aeroports. Us convido a escoltar La noche más larga , el seu últim treball: hi versiona Ne me quitte pas , hi canta temes propis, hi col·labora Pat Metheny. Ha estat al costat dels millors i no fingeix estar impressionada, creu que hem de perdre la por a l'èxit, no demanar disculpes, saber que de tots podrem aprendre. El 21 de juliol actuarà al Teatre Grec de Barcelona i no me la perdria per res del món. Es defineix com una dona d'acció, diu que l'esperança és per als ganduls, i ella s'estima més actuar que esperar.
