22/01/2013

Discursos que blanquegen els fets

1 min

La doble comptabilitat, en blanc i en negre, en A i en B, ha anat desenvolupant en paral·lel un doble llenguatge, a la seva imatge i semblança. La doble moral, el doble discurs. En el cas comptable aquesta dualitat és una estafa, però en el cas del llenguatge també. Crec que la nostra generositat o ingenuïtat assumint i incorporant i empassant-nos conceptes que no es corresponien a cap realitat també la pagarem cara. És la força de les paraules, que tenen una enorme capacitat de transformar, però també de tot el contrari, de fingir transformacions que no s'estan fent. La política, i la gestió en general, ha anat trobant maneres de simular que actuava sense fer-ho. I, com sol passar, l'èxit d'aquest mètode és en realitat el més gran dels fracassos. Cada cop que un partit ha superat una situació crítica amb una fugida cap endavant, paraules solemnes, declaracions prometedores, i presumptes mesures no aplicades i li ha sortit bé, ha entès que podia continuar amb aquelles pràctiques. Que no calia fer net, només fer cara de preocupació i dir que farien net. El drama que els fets no tinguin conseqüències, que es vagi confonent dir que fas coses amb fer-les, anunciar mesures amb aplicar-les, estrenar comissions amb tancar investigacions, és que apareix una nova impunitat. No hi ha tanta diferència entre la corrupció monetària i aquesta corrupció de les paraules. I de la mateixa manera que s'inventen maneres de blanquejar el diner negre, part del llenguatge de la gestió es limita a blanquejar els fets, a emmascarar-los per sembrar la confusió total.

stats