Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Defensar la llibertat és una feina diària

ÉS SORPRENENT el temps que costa arribar a conquerir un dret i el poc temps que pots trigar a perdre'l. Hi ha espais vitals, la llibertat, la independència, el respecte, que s'han de defensar cada dia. I més en aquests moments, ara cal fer-ho cada minut. Costa molt trobar zones de confort, replans per instal·lar-te i relaxar-te. En situacions d'emergència toca dormir amb un ull mig obert. Que sàpiguen que el teu estat és com a mínim de semiconsciència. Ni l'ascensor social ni les escales donen marge de tranquil·litat suficient per descansar, agafar forces i celebrar que has pujat. Potser a mitja pujada ja comences a baixar, tot s'accelera. Per això, a banda de fer plans, de pensar molt, de comptar fins a deu, de ser realista, i tot això que ja donem per descomptat, és l'hora de l'instint. Pots precipitar-te enfadant-te abans d'hora, però et pots penedir de fer-ho massa tard. Perquè a vegades si bades ja ets massa avall. Tots tenim detectors de la pròpia dignitat, que ara desactivem a estones per aquella sensació de prudència tan sana, però que és cosina segona de la covardia. De tant en tant t'has de plantar, has de recordar com hem avançat i saber que les llibertats que ens hem trobat van ser conquerides amb molt d'esforç. Defensar la llibertat d'expressió no demana herois, però sí el coratge suficient per tenir clar què et toca. I assumir que si no et respecten potser és que no t'has sabut fer respectar, o no ho has intentat amb prou força, amb prou convicció, amb prou seguretat. S'avança a poc a poc, sí, però cal avançar.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT