Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Cures d'humilitat pendents

Certesa número 1: els resultats electorals responen amb un mapa molt complex a un projecte que pretenia ser bastant més simple i aclaridor. Certesa número 2: ens hem equivocat periodistes, analistes, assessors, enquestadors, líders polítics, opinadors diversos i profetes en general. I certesa número 3, la més preocupant de totes: un resultat tan fragmentat i una governança futura tan complicada continua rebent lectures simplistes de presumptes guanyadors que basen el seu èxit en el fracàs dels rivals. S'imposen les cures d'humilitat. De tots: cadascú ha de fer la seva. Tan cert és que la majoria de vots van anar a parar a formacions pel dret a decidir com que posar-les d'acord i fer avançar el procés serà extremadament difícil. I tan certes són aquestes dificultats com que l'altre bloc, el no sobiranista, és igualment divers i fragmentat, i a sobre minoritari, i la seva alegria és poc justificada. Vivim un interregne a escala mundial, de sistema democràtic, de crisi sagnant, d'acceleració de tots els processos, de canvis de sistema, i aquí hi afegim una nova via per abordar el conflicte Catalunya-Espanya. Hi va haver un temps en què el futur el decidien quatre, i el comportament dels electors i consumidors era més previsible i controlable. En l'era de les incerteses, de la sospita, en què els partits grans i de tota la vida han d'anar cedint espai a les formacions noves, l'única certesa és que fer projeccions de vot és una nova loteria. I que per estar a l'altura de la gent, que va votar majoritàriament, cal que els partits implicats combinin audàcia i intel·ligència amb modèstia. Toca aparcar tota temptació de prepotència i superioritat, i aprendre urgentment les lliçons sobre gestió d'expectatives, elecció d'aliances, generositat i responsabilitat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 15/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF