I AQUÍ
Misc 20/12/2011

Jo era de BUP i COU, tu d'ESO i de BATX

i
Carles Capdevila
1 min

No és fàcil decidir "què és el que realment preocupa a la gent", i quan ho fem tenim la certesa que ens equivocarem, perquè hi pot haver tants gustos i interessos com lectors. Sí que ho és, quan fas un diari, entendre les notícies que afectaran de forma directa i segura molts dels que ens llegiu. Avui n'anem plens. Per als de Barcelona i l'àrea metropolitana, que el bitllet de bus passa d'1,45 euros a dos, i tot l'enfilall de tarifes de targetes. I que els plans de Rajoy incorporen noves deduccions per a la compra d'habitatge i l'ampliació del batxillerat a tres anys. En el primer cas el mer anunci ja retarda decisions de compra de pisos, tot i que n'hi devia haver ben poques. En el segon augmenta la incertesa de pares, estudiants, professors, directors d'institut i creadors de materials diversos. Els plans d'estudi generen divisions generacionals. D'aquí uns anys algú dirà: "Vaig ser dels primers que van entrar a la uni als dinou". Quan feia BUP i COU em feien gràcia els que em parlaven del seu curs de PREU i els costava deduir l'edat que tenies, i ara sóc jo qui ha de traduir segon d'ESO com a vuitè d'EGB per no perdre'm. Quan a la reforma s'hi afegeixen anys, o se n'hi treuen, com quan algunes carreres van passar dels cinc als quatre, hi ha qui es juga un any en la loteria del calendari de la reforma. Convindrà concreció aviat perquè tothom faci els seus càlculs.

stats