28/01/2013

Ara que hi ha tants motius de desànim, ànims

1 min

Probablement aquest 2013 batrem el rècord de motius per al desànim. I la majoria de causes tenen uns culpables externs: són ells. Crisi galopant, mala gestió, corrupció descarada, desesperança creixent, mesures estèrils, demagògia accelerada, desconcert europeu, decisions tardanes, austeritat contraproduent, atur desbocat i una pobresa imparable. És molt fàcil tirar la tovallola, gairebé és la mesura més raonable quan ser optimista és gairebé sospitós. És un terreny abonat per als tremendistes, per als que clamen que rebenti tot d'una vegada. I també ho és per als que comercien hàbilment amb missatges d'il·lusió a la carta, canvis de vida màgics, reinvencions personals sobtades i sobretot sobretot deixar sortir l'emprenedor que tots portem a dins i ens durà a la glòria. Francament, tot és tan i tan difícil que hem de trobar motius per engrescar-nos, però em preocupa tant la facilitat per deprimir-nos amb causa com el perill de transferir la responsabilitat a cadascú de nosaltres i acomplexar o culpar el que no té una idea brillant des del seu garatge. Del pou del 2013 no ens en traurà rendir-nos per més excusa i més coartada i més culpables que tinguem. Però tampoc substituir un pessimisme basat en fets reals per un il·lusionisme màgic i psicològic que evoluciona l'autoajuda més elemental cap a l'autoculpabilitat. Cal una actitud positiva, constructiva i realista per evitar que ens continuïn enganyant i també convé serenitat i sentit comú i temperança per no caure en la temptació pitjor, que és la d'autoenganyar-nos.

stats