EL MÓN ACTUALés el de la incertesa, la por, el desànim, l'anar enrere en molts aspectes. Però també és el món de les idees. De les propostes. I les ganes que es facin realitat. Cada dia més gent decideix imaginar projectes, buscar aliances. És una gran notícia que de moment no serveix -encara- ni per sortir de la crisi ni per canviar els estats d'ànim, perquè moltes són en brut, moltes no arriben a les persones adequades, perquè no tenim temps, i perquè no hi ha els mecanismes establerts per testar-les. Ni tan sols per filtrar-les prèviament. Però notar-ho, i percebre també l'entusiasme (a vegades ingenu, que no és sempre un defecte) dels que les tenen, i comprovar que tots anem entenent que és imprescindible col·laborar, és un motiu d'optimisme. En la línia del cercle viciós que quan tens diners no tens temps i quan tens temps no tens diners, ara hi ha més idees i menys capital per arrencar-les. Potser hi ha més idees precisament per això. Potser hi ha també més ganes de buscar companys d'aventura perquè s'ha fet mes evident que sols no anem enlloc. I què? Els motius són aquests, i també el relleu generacional, i també les noves eines, però el caldo de cultiu s'ha d'aprofitar. I els innovadors que estan encallats en les primeres traves han de ser autocrítics, corregir, millorar, persistir, rectificar, i aprendre'n ràpid. Perquè no ens podem permetre un nou desànim, el de tenir bones idees i que s'encallin. I perquè cada cop que la creativitat guanya, obre portes als de darrere. I llavors el canvi s'accelera.
