10/03/2013

L'últim que apagui el llum

3 min
Els països industrialitzats van al Tercer Món a pescar i a Somàlia els pescadors arruïnats es dediquen a la pirateria.

Pescanova, la gran multinacional del mar, va presentar fa dues setmanes preconcurs de creditors i en pocs dies el seu valor a la borsa es va ensorrar un 63,8%. Llegeixo que uns dies abans, un dels principals accionistes, Alfonso Paz-Andrade, conseller de la companyia, es va vendre la pràctica totalitat de les seves accions pel preu d'1,24 milions d'euros. Si aquesta venda s'hagués produït dilluns passat, hauria guanyat 500 milions menys. Un bon negoci, doncs. Molt bonic.

Pescanova té uns 10.500 empleats i treballa en més de vint països. És una de les empreses pesqueres més grans del món i fins ara era un dels valors preferits pels analistes borsaris, i un caramel per a tota mena de productes financers que no tenien res a veure ni amb el consum del peix ni amb la gent que viu -o malviu- de la mar. Es compleix així aquest principi sagrat de la nova economia segons el qual el benefici pot estar perfectament deslligat de la utilitat de l'activitat econòmica. I els beneficiaris, esclar, ni tan sols s'han de preguntar quina mena de rastre deixen darrere seu els diners que reben. O que deixen de rebre, quan la cosa trontolla.

Dels vaixells de Pescanova jo en tinc una visió més aviat emocional, viscuda des de les costes africanes, que va començar a Mogadiscio a principis dels anys noranta quan a la nit, tancats a casa, ens distrèiem escoltant a través de la ràdio els mariners de les flotes pesqueres espanyoles i jugàvem a endevinar si eren bascos, asturians o gallecs. Aquelles veus familiars enmig de la guerra tenien un punt surrealista. Després hi ha hagut moltes altres coincidències africanes amb la pesca industrial, una activitat que s'ha anat desplaçant cada cop més als països pobres. Recordo una estada magnífica al Banc d'Arguin, a la costa mauritana, on antigament el poble imraguen pescava amb l'ajuda dels dofins.

Pesca tradicional destruïda

Els pescadors estenien les xarxes manualment a la platja i els dofins dirigien els bancs de peixos cap a les xarxes, on quedaven atrapats. La pesca industrial ha destruït completament aquestes tècniques tradicionals i avui tots els pescadors del continent han d'anar mar endins per recollir unes xarxes que cada vegada costen més d'omplir.

El fet que els països industrialitzats consumeixin més peix del que poden pescar en el seu territori ha fet que vagin a buscar al Tercer Món el que no tenen a casa. Però això, que hauria pogut ser beneficiós per al desenvolupament local, ha resultat ser una ruïna i la mort de la sobirania alimentària.

Quan empreses com Pescanova diuen ara que no els surten els números -i vindran acomiadaments- no deixa de ser una ironia amarga veure com el seu creixement s'ha fet amb ajudes públiques, diners de les caixes -especialment les gallegues-, i amb la inestimable ajuda diplomàtica dels estats europeus que han forçat els països pobres a negociar en benefici d'Europa concessions i quotes de pesca, a canvi d'ajudes estructurals que, finalment, han estat la xocolata del lloro i, molt sovint -per no dir sempre-, han desaparegut abans d'arribar a les poblacions necessitades. Aquesta diplomàcia al servei de les empreses pot tenir sovint la seva mà armada, com és el cas de les flotes que pesquen davant les costes de Somàlia, on els pescadors arruïnats d'un estat fallit es dediquen a la pirateria. Hi ha també altres exemples: a Namíbia, Pescanova controla el 41% del processat del lluç. Aquest lluç es consumeix tot a Europa i els EUA, i ha rebentat la pesca gallega de lluç, que no hi pot competir. Primer, doncs, els va tocar als africans i a la resta dels països fràgils. Després els toca als nostres propis fràgils, la gent que viu només del seu sou i ara haurà de ser atesa amb diners públics, cada cop més escassos. Uns diners que gestionen els mateixos polítics que van servir-se també del diner públic per sufragar aquestes empreses transnacionals, un conseller de les quals no té dubtes sobre com t'has de moure avui en el món dels negocis: agafa els diners, corre i l'últim que apagui el llum.

stats